La missionera Antoine Lukinga, després de quasi tota una vida dedicada als més necessitats, patí una intensa crisi personal i decidí regressar al seu país de naixement, Tanzània.

Allà va formar sa pròpia comunitat. Passà llargs mesos vagarejant, sense saber com podria emprendre el viatge cap a aquella il·lusió que anava creixent a dins la seva ànima.

El Bisbe, provisionalment, li cedí uns dels seus terrenys perquè començàs allà, sense llum i amb poquíssima aigua.

Passat un cert temps, rebé una carta en la qual hom li comunicava que havia d’abandonar la propietat.

Sofrí un shock tan impactant que, tot i ser de nit, va començar a caminar amb l’única guia de la llum natural. Travessà matolls, es va esgarrinxar, plorà… Tan sols la fosca la conduïa aleshores, però afortunadament ella tenia in mente la imatge de Santa Filomena. De sobte, es dirigí cap a un arbre i topà un senyor major. Intercanviaren unes paraules. Ella li explicà sa situació; ell, la seva. Els seus fills havien mort i decidí regalar-li unes terres; justament, les terres on Una possibilitat de vida construirà la casa.

Antoine Lukinga i Xesca Sampol